La interculturalitat és una realitat; però és més que això, és una realitat enriquidora. A les nostres aules podem trobar una xiqueta islàmica, un xiquet cristià o una adolescent budista. De tots ells podem aprendre per igual, perquè si deixem de veure el món sols des dels nostres ulls, podrem descobrir coses meravelloses al nostre voltant. La pau, la reflexió, la justícia o la moderació són aportacions de les religions que hi ha al món, de les NOSTRES religions.
Uns dels nous moviments religiosos la misió dels quals es basa en prediccions apocalíptiques que més firmement s'ha establit entre nosaltres és el dels Testimonis de Jehová. Els orígens del moviment podem trobar-los al 1830 quan William Miller va anunciar que la Biblia estava plena de claus numèriques secretes que significaven la tornada de Crist a la Terra i el fí del món. A pesar de la cantitat de profecies fallides que s'han donat des d'aquell moment, la gent ha conservat la fe per aquesta religió que prové de les idees originals dels primers cristians del segle I. Són principalment coneguts pel rebuig al servici militar i a la transfussió de sang. També es coneixen popularment per predicar amablement i respetuosament de casa en casa. Per a això utilitzen publicacions entre les quals es troben les conegudes "Atalaya" i "Despertad".
L'actualiztació de hui va dedicada a una nova religió que he descubert: el Sikhisme o Sijisme. Aquesta es va desenvolupar a l'India en el context del conflicte entre les doctrines de l'Islam i de l'Hinduisme. El seu creador va ser Gurú Nanak. El Sikhisme anima la gent a seguir unes regles bàsiques que beneficien l'individu, a les famílies i a les comunitats. Aquestes inclouen: - Meditar amb Deu. - Compartir amb els necessitats. - Viure honestament. Per últim, faré referència a una idea que m'ha agradat molt d'aquesta religió: el Sikhisme practica la total igualtat degut a la seua creència de la unitat de la humanitat.
Fa uns dies es va celebrar la multitudinària peregrinació a la Meca, un ritual d'especial imoportància per als musulmans. Crec que és important coneixer'l per apropar-se un poc més a aquesta religió. Buscant informació, he trobat una notícia que explica molt bé aquest fenomen i de la qual us deixe una part a continuació perquè pugau llegir-la si us interessa.
"Entonando plegarias, casi tres millones de peregrinos de aproximadamente 100 países convergieron el sábado en un valle justo a las afueras de la Meca al inicio del peregrinaje de cinco días a esta ciudad santa, un sueño de toda la vida para muchos musulmanes.
Los peregrinos abandonaron la Meca luego de completar el primer ritual del peregrinaje al realizar siete vueltas a la estructura sagrada de roca de Caaba dentro de la Gran Mezquita, a la cual dirigen su frente todos los musulmanes del mundo durante sus cinco oraciones diarias...
Para Ahmed Malek, un peregrino de las Islas Maldivas, la peregrinación a la Meca enseña que toda la gente es igual ante Dios.
"Aquí, toda la gente está usando una túnica banca idéntica, sin importar quien sea", dijo Malek. "Aprendo la lección de que todos los seres humanos serán juzgados con base en sus acciones, no su color, raza o posición social", agregó.
Mohammad Hossein Salem, un peregrino iraní que realiza el peregrinaje a la Meca por primera vez con su esposa, comentó que esperó 10 años para hacerlo.
"Ahora, mi sueño se ha hecho realidad", dijo Salem. "Este es el mejor lugar para estar sobre la Tierra", apuntó".
Les religions afroamericanes són una sèrie de religions relacionades entre si, que tenen les seves arrels a Àfrica i van ser desenvolupades pels esclaus portats a Amèrica, en diferents zones del Carib i Llatinoamèrica.
Entre els elements comuns a aquestes religions, podem trobar la veneració als avantpassats o a un panteó d’esperits divins. A més de les influències de les religions africanes, existeixen elements del cristianisme, de les religions indígenes americanes, de l'espiritisme, i fins i tot del islam, el que porta a un sincretisme religiós.
Fins ara hem pogut veure en aquest blog les religions més nombroses que hi ha al món. Però altres creences molt esteses són les que donen nom a l’entrada de hui. L'ateisme és negar l’existència de Déu. En un sentit més ample pot ser tant la incredulitat com la indiferència davant el fet religiós. L’ateisme pot ser explícit si nega directament l’existència de Déu. En cas contrari està molt relacionat amb l'agnosticisme, també anomenat ateisme feble: és una postura que afirma que no es pot argumentar a favor ni en contra de l’existència d’un déu. A nivell mundial s’estima que un 16 % de la població és atea o agnòstica.
El terme xamanisme es considerada una religió indígena i es refereix a un grup de creences i pràctiques tradicionals preocupades per la comunicació amb el món dels esperits. El practicant del xamanisme és conegut com xaman. Hi ha moltes variants de xamanisme al món; però tenen creences comuns. Els esperits existeixen i juguen un important paper tant en les vides individuals com en la societat humana. El xamanisme requereix coneixements individualitzats i capacitats especials. Els xamans actuen fora de religions assentades, i, tradicionalment, actuen sols. Els xamans poden ajuntar-se en associacions, com han fet els practicants tàntrics indis.
El judaisme és la cultura religiosa del poble jueu. És una de les primeres religions monoteïstes i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. Els dogmes i la història del judaisme són el fonament del cristianisme, i l'origen de l'islam està vinculat teològicament amb el judaisme per mitjà del personatge d'Abraham. Per al jueu, a diferència de les religions occidentals, el judaisme és un concepte més ampli que pot incloure religió, raça, terra, etnicitat i cultura. La seva doctrina es recull en la Tanakh o Bíblia Hebrea (Antic Testament) i el Talmud, i es fonamenta en la creença en un sol Déu, en la seva aliança amb el poble d'Israel i en els deu manaments. Només a Déu s'ha de pregar, sense proposar un intermediari entre home i Déu.
La seua celebració més important és el sàbat (xabat, dissabte) que és el descans setmanal que comença la nit del divendres i acaba la nit del dissabte, on es celebra la creació de Déu. Durant el sàbat els jueus realitzen cap feina, sinò que es reuneixen a la sinagoga per a les oracions i la lectura de la llei.
Els símbols més representatius són el kipà que és un casquet utilitzat pels homes jueus. S'entén que l'home ha de portar un pes sobre el seu cap per recordar que Déu està sobre ell i per abaixar la supèrbia humana. I el talit que és un mantell ritual amb el que es cobreix diariament l´home jueu en les seves oracions.
Per profunditzar més en aquesta religió o per treballar-la a l'aula amb els més majors, he trobat una webquest que podria ser útil. Us deixe la seua direcció a l'apartat pàgines web recomanades.
La doctrina de Buda està orientada a eliminar el desig que pertorba la vida de les persones i a guiar-les cap al nirvana, considerat l' estat de plenitud. Buda és el nom amb què normalment és conegut Siddharta Gautama, fundador del budisme.Seguia els ensenyaments dels mestres hindús i practicava el ioga, però no aconseguia la pau que desitjava. Després de gairebé set anys d' esforços, es va adonar que el que necessitava no era un refugi contra et sofriment, sinó la supressió del sofriment. Això va significar per a Siddharta la «il·luminació» i el descobriment de l’autentica doctrina que va començar a predicar.
El nucli fonamental de la doctrina predicada per Buda es troba en les anomenades «quatre veritats nobles», que són:
1. La primera veritat afirma que tot és dolor. «El naixement és dolor; la vellesa és sofriment; la malaltia és sofriment; i també és sofriment l' angoixa, la miseria i el fet de no aconseguir el que desitgem.»
2. La segona veritat fa referencia a l' origen del sofriment, que és el desig i la ignorancia: el desig perquè ens obliga a obtenir cada vegada més coses i la ignorancia perqué res del que obtenim no és capaç de satisfer la nostra set.
3. La tercera veritat parla de la necessitat de destruir el sofriment per tal d'arribar a la pau definitiva o «nirvana», l' absència de dolor. Només podem aconseguir el nirvana si eliminem el desig.
4. La quarta veritat indica el camí per eliminar el sofriment. Per aconseguir-lo han de seguir-se huit passos: -Coneixement recte de les quatre veritats. -Actitud recta per tal de mantenir-se allunyat dels desitjos, l' odi i la malícia. -Paraula recta, que es manifesta amb l'ús d'un llenguatge prudent i sincer. -Acció recta, on s'inclou la vida moral. -Ocupació recta, que implica guanyar-se la vida sense molestar ningú. -Esforç recte, que suposa la repressió dels impulsos dolents i l' estímul dels bons. -Pensament recte, ple d' esforç per conèixer la veritat sense apassionaments. -Concentració recta, mitjançant la meditació profunda, que és una eina d’alliberament.
El cristianisme és una religió basada en la vida, els ensenyaments, i d'acord al Nou Testament en la crucifixió i resurrecció de Jesús de Natzaret. Encara que el cristianisme és monoteista, la majoria dels cristians creuen que Déu existeix en tres persones, Déu Pare, Déu Fill (Jesús) i Déu Esperit Sant, doctrina coneguda com a Santíssima Trinitat. Hi ha vàries confessions o esglésies que s'anomenen cristianes i comparteixen aquesta base, però difereixen en altres aspectes de la seva doctrina, o en la seva organització. El Catolicisme, que accepta l'autoritat del Papa de Roma, és la més nombrosa amb més de mil milions de membres batejats. La creença central del cristianisme és que per mitjà de la fe en la mort i la resurrecció de Jesús, la humanitat pot ser salvada de la mort (física i espiritual). Per mitjà de la gràcia de Déu, la fe i el penediment, els homes i les dones poden ser reconciliats amb Déu per mitjà del perdó i la santificació.
"Si en medio de las adversidades persevera el corazón con serenidad, con gozo y con paz, esto es amor". Santa Teresa de Jesús
"Si tenemos amor, hemos de demostrarlo llevando al pueblo...amar al prójimo por Dios y a Dios por el prójimo". San Vicente de Paúl
L'Islam és una religió monoteista. Es constitueix entorn d'un llibre que s'anomena l'Alcorà, un llibre sagrat que és paraula de Déu. Recitant fragments d'aquest llibre, el creient es troba més a la vora de Déu, Al·là; però l'Islam és una religió eminentment social. Els seus caps religiosos són, també, caps polítics. Pels seus fidels, la religió és molt més que qüestió personal; és la realitat entorn de la qual tot gira: individu, societat, economia i cultura; és una vivència que abraça i unifica totes les facetes de la vida. El nucli de la llei islàmica s'expressa en cinc preceptes bàsics, els cinc pilars de la religió que tot bon musulmà ha de complir: la professió de fe, la pregària ritual, l'almoina, el dejuni durant el mes el ramadà i el pelegrinatge a la Meca.
Després d'aquesta xicoteta explicació, que no és més que una introducció a aquesta màgica religió, deixe un fragment d'un llibre que he trobat i que espere que us resulte objecte de reflexió:
«El distanciament entre la població dels països occidentals i la dels països musulmans cada dia és més profund. A mitjà termini potser no sigui un problema greu per als Estats Units o per al Japó, però sí per a Europa. Són els nostres veïns, amb una població que creix espectacularment. Estan en clara expansió a l'Àfrica Negra i als mateixos països europeus a través d'una creixent i necessària immigració. Posseeixen les reserves energètiques que necessitarà la nostra economia el segle que ve.
La nostra prosperitat econòmica i la nostra estabilitat social depenen en una gran part del fet que siguem capaços d'establir una bona relació amb els nostres amics musulmans. És urgent obrir una via de diàleg que ens encarrili pel camí de la convivència i de la comprensió. Sens dubte, les comunitats de musulmans que s'han establert en territori europeu faran una aportació decisiva en aquest diàleg.»
Sols Lucia, L. (1998) L'islam, un diàleg necessari.
L'hinduisme no ha estat fundat per cap personatge històric guiat per la inspiració divina. Va néixer i es va desenvolupar a partir de cultes i creences populars que es trobaven, en part, en antics textos hindús: els Veda. L'hinduisme és tant un estil de vida com una relació entre l'ésser huma i la divinitat. Es diu que l'hinduisme té trenta-tres mil déus. Atès que és una religió que venera tot et que ens envolta rius, arbres, muntanyes i animals, ha de produir, com és natural, moltes imatges de la divinitat. De fet, totes aquestes divinitats només són els rostres d'una única realitat fonamental que els hindús anomenen Brahman (l'ànima universal), que és absoluta, eterna i sense límitis, i d'on neixen totes les coses. Els diferents déus i deesses només són imatges d'aquesta realitat invisible, i venerar-los és un mitjà per accedir a aquesta ànima universal.
A més d'un xicotet resum d'aquesta religió, m'agradaria exposar algunes cites de proverbi hindú per reflexionar sobre el que ens pot aportar a la nostra vida diària.
"Quan parles, procura que les teues paraules siguen millors que el silenci"
