La interculturalitat és una realitat; però és més que això, és una realitat enriquidora. A les nostres aules podem trobar una xiqueta islàmica, un xiquet cristià o una adolescent budista. De tots ells podem aprendre per igual, perquè si deixem de veure el món sols des dels nostres ulls, podrem descobrir coses meravelloses al nostre voltant. La pau, la reflexió, la justícia o la moderació són aportacions de les religions que hi ha al món, de les NOSTRES religions.
Ací us deixe una xicoteta mostra del nou disc de "Monjes Budistas Sakya Tashi Ling" que s'anomena "Live Mantra". Jo ja l'he pogut escoltar i us el recomane per la seua sencillesa, armonia i respecte. No és la música tradicional dels budistes, ja que està adaptada a les preferències musicals actuals, però té l'essència d'aquesta religió i transmet la pau que tant necessitem de vegades. Espere que us agrade!
Per a aquelles persones que aquests dies estiguen agobiades,com els meus companys de psicopedagogia, ací us deixe una melodia oriental a la qual no estem habituats en aquesta societat sorollosa i ràpida en la qual vivim.
Però no cal sentir-se atabalat per haver d'escoltar aquesta música, sols es necessari desitjar relaxar-se per uns instants per veure la vida més acolorida i feliç.
El judaisme és la cultura religiosa del poble jueu. És una de les primeres religions monoteïstes i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. Els dogmes i la història del judaisme són el fonament del cristianisme, i l'origen de l'islam està vinculat teològicament amb el judaisme per mitjà del personatge d'Abraham. Per al jueu, a diferència de les religions occidentals, el judaisme és un concepte més ampli que pot incloure religió, raça, terra, etnicitat i cultura. La seva doctrina es recull en la Tanakh o Bíblia Hebrea (Antic Testament) i el Talmud, i es fonamenta en la creença en un sol Déu, en la seva aliança amb el poble d'Israel i en els deu manaments. Només a Déu s'ha de pregar, sense proposar un intermediari entre home i Déu.
La seua celebració més important és el sàbat (xabat, dissabte) que és el descans setmanal que comença la nit del divendres i acaba la nit del dissabte, on es celebra la creació de Déu. Durant el sàbat els jueus realitzen cap feina, sinò que es reuneixen a la sinagoga per a les oracions i la lectura de la llei.
Els símbols més representatius són el kipà que és un casquet utilitzat pels homes jueus. S'entén que l'home ha de portar un pes sobre el seu cap per recordar que Déu està sobre ell i per abaixar la supèrbia humana. I el talit que és un mantell ritual amb el que es cobreix diariament l´home jueu en les seves oracions.
Per profunditzar més en aquesta religió o per treballar-la a l'aula amb els més majors, he trobat una webquest que podria ser útil. Us deixe la seua direcció a l'apartat pàgines web recomanades.
La doctrina de Buda està orientada a eliminar el desig que pertorba la vida de les persones i a guiar-les cap al nirvana, considerat l' estat de plenitud. Buda és el nom amb què normalment és conegut Siddharta Gautama, fundador del budisme.Seguia els ensenyaments dels mestres hindús i practicava el ioga, però no aconseguia la pau que desitjava. Després de gairebé set anys d' esforços, es va adonar que el que necessitava no era un refugi contra et sofriment, sinó la supressió del sofriment. Això va significar per a Siddharta la «il·luminació» i el descobriment de l’autentica doctrina que va començar a predicar.
El nucli fonamental de la doctrina predicada per Buda es troba en les anomenades «quatre veritats nobles», que són:
1. La primera veritat afirma que tot és dolor. «El naixement és dolor; la vellesa és sofriment; la malaltia és sofriment; i també és sofriment l' angoixa, la miseria i el fet de no aconseguir el que desitgem.»
2. La segona veritat fa referencia a l' origen del sofriment, que és el desig i la ignorancia: el desig perquè ens obliga a obtenir cada vegada més coses i la ignorancia perqué res del que obtenim no és capaç de satisfer la nostra set.
3. La tercera veritat parla de la necessitat de destruir el sofriment per tal d'arribar a la pau definitiva o «nirvana», l' absència de dolor. Només podem aconseguir el nirvana si eliminem el desig.
4. La quarta veritat indica el camí per eliminar el sofriment. Per aconseguir-lo han de seguir-se huit passos: -Coneixement recte de les quatre veritats. -Actitud recta per tal de mantenir-se allunyat dels desitjos, l' odi i la malícia. -Paraula recta, que es manifesta amb l'ús d'un llenguatge prudent i sincer. -Acció recta, on s'inclou la vida moral. -Ocupació recta, que implica guanyar-se la vida sense molestar ningú. -Esforç recte, que suposa la repressió dels impulsos dolents i l' estímul dels bons. -Pensament recte, ple d' esforç per conèixer la veritat sense apassionaments. -Concentració recta, mitjançant la meditació profunda, que és una eina d’alliberament.
El cristianisme és una religió basada en la vida, els ensenyaments, i d'acord al Nou Testament en la crucifixió i resurrecció de Jesús de Natzaret. Encara que el cristianisme és monoteista, la majoria dels cristians creuen que Déu existeix en tres persones, Déu Pare, Déu Fill (Jesús) i Déu Esperit Sant, doctrina coneguda com a Santíssima Trinitat. Hi ha vàries confessions o esglésies que s'anomenen cristianes i comparteixen aquesta base, però difereixen en altres aspectes de la seva doctrina, o en la seva organització. El Catolicisme, que accepta l'autoritat del Papa de Roma, és la més nombrosa amb més de mil milions de membres batejats. La creença central del cristianisme és que per mitjà de la fe en la mort i la resurrecció de Jesús, la humanitat pot ser salvada de la mort (física i espiritual). Per mitjà de la gràcia de Déu, la fe i el penediment, els homes i les dones poden ser reconciliats amb Déu per mitjà del perdó i la santificació.
"Si en medio de las adversidades persevera el corazón con serenidad, con gozo y con paz, esto es amor". Santa Teresa de Jesús
"Si tenemos amor, hemos de demostrarlo llevando al pueblo...amar al prójimo por Dios y a Dios por el prójimo". San Vicente de Paúl
L'Islam és una religió monoteista. Es constitueix entorn d'un llibre que s'anomena l'Alcorà, un llibre sagrat que és paraula de Déu. Recitant fragments d'aquest llibre, el creient es troba més a la vora de Déu, Al·là; però l'Islam és una religió eminentment social. Els seus caps religiosos són, també, caps polítics. Pels seus fidels, la religió és molt més que qüestió personal; és la realitat entorn de la qual tot gira: individu, societat, economia i cultura; és una vivència que abraça i unifica totes les facetes de la vida. El nucli de la llei islàmica s'expressa en cinc preceptes bàsics, els cinc pilars de la religió que tot bon musulmà ha de complir: la professió de fe, la pregària ritual, l'almoina, el dejuni durant el mes el ramadà i el pelegrinatge a la Meca.
Després d'aquesta xicoteta explicació, que no és més que una introducció a aquesta màgica religió, deixe un fragment d'un llibre que he trobat i que espere que us resulte objecte de reflexió:
«El distanciament entre la població dels països occidentals i la dels països musulmans cada dia és més profund. A mitjà termini potser no sigui un problema greu per als Estats Units o per al Japó, però sí per a Europa. Són els nostres veïns, amb una població que creix espectacularment. Estan en clara expansió a l'Àfrica Negra i als mateixos països europeus a través d'una creixent i necessària immigració. Posseeixen les reserves energètiques que necessitarà la nostra economia el segle que ve.
La nostra prosperitat econòmica i la nostra estabilitat social depenen en una gran part del fet que siguem capaços d'establir una bona relació amb els nostres amics musulmans. És urgent obrir una via de diàleg que ens encarrili pel camí de la convivència i de la comprensió. Sens dubte, les comunitats de musulmans que s'han establert en territori europeu faran una aportació decisiva en aquest diàleg.»
Sols Lucia, L. (1998) L'islam, un diàleg necessari.
L'hinduisme no ha estat fundat per cap personatge històric guiat per la inspiració divina. Va néixer i es va desenvolupar a partir de cultes i creences populars que es trobaven, en part, en antics textos hindús: els Veda. L'hinduisme és tant un estil de vida com una relació entre l'ésser huma i la divinitat. Es diu que l'hinduisme té trenta-tres mil déus. Atès que és una religió que venera tot et que ens envolta rius, arbres, muntanyes i animals, ha de produir, com és natural, moltes imatges de la divinitat. De fet, totes aquestes divinitats només són els rostres d'una única realitat fonamental que els hindús anomenen Brahman (l'ànima universal), que és absoluta, eterna i sense límitis, i d'on neixen totes les coses. Els diferents déus i deesses només són imatges d'aquesta realitat invisible, i venerar-los és un mitjà per accedir a aquesta ànima universal.
A més d'un xicotet resum d'aquesta religió, m'agradaria exposar algunes cites de proverbi hindú per reflexionar sobre el que ens pot aportar a la nostra vida diària.
"Quan parles, procura que les teues paraules siguen millors que el silenci"
