La interculturalitat és una realitat; però és més que això, és una realitat enriquidora. A les nostres aules podem trobar una xiqueta islàmica, un xiquet cristià o una adolescent budista. De tots ells podem aprendre per igual, perquè si deixem de veure el món sols des dels nostres ulls, podrem descobrir coses meravelloses al nostre voltant. La pau, la reflexió, la justícia o la moderació són aportacions de les religions que hi ha al món, de les NOSTRES religions.
El Nadal és una de les festes més importants del Cristianisme, ja que es celebra el naixement de Jesucrist a Betlem. Concretament la festa es celebra el 25 de decembre, encara que molts historiadors situen aquesta data entre abril i maig o en estiu. Són molts els rituals que es duen a terme en aquestes festes: montar el betlem o rebre la visita i els regals dels Reis Mags d'orient... Però també són molts els actes que es realitzen i que no són del tot catòlics, sinò que s'han adoptat d'altres cultures com són: montar l'arbre de Nadal, rebre regals del Pare Noel o ixir de festa amb els amics la nit de Nadal, per exemple.
El que és cert, és que tot el conjunt d'aquestes activitats estiguen més arraigades o menys a la tradició cristiana, ens permeten passar uns dies diferents i inolvidables amb aquelles persones que més estimem.
Sols hem queda desitjar a totes aquelles persones que aquests dies estan de festa...
Fa uns dies es va celebrar la multitudinària peregrinació a la Meca, un ritual d'especial imoportància per als musulmans. Crec que és important coneixer'l per apropar-se un poc més a aquesta religió. Buscant informació, he trobat una notícia que explica molt bé aquest fenomen i de la qual us deixe una part a continuació perquè pugau llegir-la si us interessa.
"Entonando plegarias, casi tres millones de peregrinos de aproximadamente 100 países convergieron el sábado en un valle justo a las afueras de la Meca al inicio del peregrinaje de cinco días a esta ciudad santa, un sueño de toda la vida para muchos musulmanes.
Los peregrinos abandonaron la Meca luego de completar el primer ritual del peregrinaje al realizar siete vueltas a la estructura sagrada de roca de Caaba dentro de la Gran Mezquita, a la cual dirigen su frente todos los musulmanes del mundo durante sus cinco oraciones diarias...
Para Ahmed Malek, un peregrino de las Islas Maldivas, la peregrinación a la Meca enseña que toda la gente es igual ante Dios.
"Aquí, toda la gente está usando una túnica banca idéntica, sin importar quien sea", dijo Malek. "Aprendo la lección de que todos los seres humanos serán juzgados con base en sus acciones, no su color, raza o posición social", agregó.
Mohammad Hossein Salem, un peregrino iraní que realiza el peregrinaje a la Meca por primera vez con su esposa, comentó que esperó 10 años para hacerlo.
"Ahora, mi sueño se ha hecho realidad", dijo Salem. "Este es el mejor lugar para estar sobre la Tierra", apuntó".
Caín és gros, tímid i invisible per a les dones. Treballa com carnisser al barri de Lavapiés, envoltat d'immigrants marroquins, bangladesíes, xinesos, senegalesos, búlgars, peruans ... Però Caín es troba sol. La seva família es redueix al seu germà Abel, que té tot el que Caín enveja: és maco, seductor, està casat amb una dona de bandera i és pare de dos precioses bessones. La nostra història comença quan Caín descobreix que el seu germà Abel ha deixat embarassada a Aisha, una atractiva veïna, filla d'immigrants de Bangladesh, de religió musulmana. Caín sorprèn a tots quan decideix fer-se passar pel pare i assumir el manteniment i l'educació de la criatura.
Aquest és l'argument altra pel·lícula que he vist i que té relació amb el tema d'aquest blog. És una comèdia i altra possible forma de conèixer altres cultures i altra religió: la musulmana d'una forma distesa i divertida. Us recomane aquesta pel·lícula per passar un bon moment!!!
Un company em va suggerir incloure al blog una referència a la pel·lícula "Babel" i em va semblra una bona idea, doncs jo l'he vist i em va gradar molt perquè et dona l'oportunitat de reflexionar sobre diverses qüestions. El tema central no és el de la religió, però podem encontrar casos similars de discriminació i de diferències entre cultures, però similituts entre sentiments. A la pel·lícula, un incident tràgic desencadena una sèrie de fets que afecten a quatre famílies a diferents països. Units per les circumstàncies, separats per continents, cultura i idioma, cada personatge viurà una història diferent però similar en emocions.
Ací us deixe unes paraules del director i el trailer del film.
Para Fernández Iñárritu la película supone un avance en la crítica social aludiendo a las barreras y la falta de comunicación entre las personas. 'Estoy muy interesado en los problemas fronterizos entre mi país y EEUU, los malentendidos... estoy cansado de estar siempre oyendo el mismo tipo de cosas sobre los musulmanes. Ser musulmán no tiene nada que ver con ser terrorista',subrayó.
Pero además de las fronteras físicas, están "las fronteras ideológicas y emocionales; con mi hija no puedo comunicarme a veces, o con mi esposa", destacó el cineasta .'La incomunicación de las fronteras es no sólo física, sino ideológica, emocional e histórica. El film trata esos asuntos en diferentes grados, desde gobierno e instituciones hasta padres e hijos', agregó sobre la cinta.
He elaborat aquest vídeo amb un sol objectiu: mostrar que no som tan diferents. No som tan diferents com per a no respectar-se. No som tan diferents com per a odiar-se. No som tan diferents com per a lluitar. No som tan diferents com per a morir. Si ens fixarem un poquet menys en el que ens diferència com el nombre del nostre Déu o la forma en que orem, podriem arribar a una vertadera convivència. Tant els que no som creients com els que ho som i tant els que som jueus com els que som hindús parlem amb algú en silenci, ballem per celebrar, ens unim, som innocents i amem. La pau està a les nostres mans.
Les religions afroamericanes són una sèrie de religions relacionades entre si, que tenen les seves arrels a Àfrica i van ser desenvolupades pels esclaus portats a Amèrica, en diferents zones del Carib i Llatinoamèrica.
Entre els elements comuns a aquestes religions, podem trobar la veneració als avantpassats o a un panteó d’esperits divins. A més de les influències de les religions africanes, existeixen elements del cristianisme, de les religions indígenes americanes, de l'espiritisme, i fins i tot del islam, el que porta a un sincretisme religiós.
Fins ara hem pogut veure en aquest blog les religions més nombroses que hi ha al món. Però altres creences molt esteses són les que donen nom a l’entrada de hui. L'ateisme és negar l’existència de Déu. En un sentit més ample pot ser tant la incredulitat com la indiferència davant el fet religiós. L’ateisme pot ser explícit si nega directament l’existència de Déu. En cas contrari està molt relacionat amb l'agnosticisme, també anomenat ateisme feble: és una postura que afirma que no es pot argumentar a favor ni en contra de l’existència d’un déu. A nivell mundial s’estima que un 16 % de la població és atea o agnòstica.
El terme xamanisme es considerada una religió indígena i es refereix a un grup de creences i pràctiques tradicionals preocupades per la comunicació amb el món dels esperits. El practicant del xamanisme és conegut com xaman. Hi ha moltes variants de xamanisme al món; però tenen creences comuns. Els esperits existeixen i juguen un important paper tant en les vides individuals com en la societat humana. El xamanisme requereix coneixements individualitzats i capacitats especials. Els xamans actuen fora de religions assentades, i, tradicionalment, actuen sols. Els xamans poden ajuntar-se en associacions, com han fet els practicants tàntrics indis.
El judaisme és la cultura religiosa del poble jueu. És una de les primeres religions monoteïstes i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. Els dogmes i la història del judaisme són el fonament del cristianisme, i l'origen de l'islam està vinculat teològicament amb el judaisme per mitjà del personatge d'Abraham. Per al jueu, a diferència de les religions occidentals, el judaisme és un concepte més ampli que pot incloure religió, raça, terra, etnicitat i cultura. La seva doctrina es recull en la Tanakh o Bíblia Hebrea (Antic Testament) i el Talmud, i es fonamenta en la creença en un sol Déu, en la seva aliança amb el poble d'Israel i en els deu manaments. Només a Déu s'ha de pregar, sense proposar un intermediari entre home i Déu.
La seua celebració més important és el sàbat (xabat, dissabte) que és el descans setmanal que comença la nit del divendres i acaba la nit del dissabte, on es celebra la creació de Déu. Durant el sàbat els jueus realitzen cap feina, sinò que es reuneixen a la sinagoga per a les oracions i la lectura de la llei.
Els símbols més representatius són el kipà que és un casquet utilitzat pels homes jueus. S'entén que l'home ha de portar un pes sobre el seu cap per recordar que Déu està sobre ell i per abaixar la supèrbia humana. I el talit que és un mantell ritual amb el que es cobreix diariament l´home jueu en les seves oracions.
Per profunditzar més en aquesta religió o per treballar-la a l'aula amb els més majors, he trobat una webquest que podria ser útil. Us deixe la seua direcció a l'apartat pàgines web recomanades.
"Al Sostre del Món, o sigui al Tibet, un pelegrí, amb motiu d'una llarga peregrinació a un dels santuaris més sagrats, va trobar tres cranis. La notícia es va estendre per tot arreu i va arribar fins al rei. Els tres cranis s’havien trobat junts i ningú sabia de la seva procedència. El rei va sentir gran curiositat pel succés i va ordenar que li portés els cranis. Els va col•locar davant seu, els va observar i es va preguntar: «A qui pertanyerien aquests cranis? Quina classe de persones serien els seus propietaris?»I va quedar Pensatiu i es va dir:«M’agradaria saber quina de les tres persones era la més bondadosa». El monarca era un home jove, que valorava la benevolència en els éssers humans. Aquells cranis li intrigaven. Com investigar alguna cosa sobre ells? Llavors li van parlar d’un lama metge forense. Feu-li venir, va ordenar el rei. Vull veure a aquest lama metge el més aviat possible. Uns dies després, procedent del seu monestir en remotes terres del País de les Neus, va arribar el lama metge. Tinc coneixement que ets no només un piadós lama, sinó un gran forense. No et vaig a lliurar una tasca fàcil, però confio en tu. Mira aquests tres cranis. Els va trobar un pelegrí en una de les seves peregrinacions. Estaven junts i jo no he pogut deixar de preguntar quin d’ells pertanyia a la millor persona entre les tres. ¿Podràs saber-ho? Necessito uns dies majestat, va dir el lama serenament. En aquest temps espero poder portar una resposta que us satisfaci. També jo ho espero, va concloure el rei. El lama metge es va dur els cranis amb ell. Durant uns dies es va tancar a la cel•la d’un monestir a investigar minuciosament sobre els mateixos. En principi no era una tasca senzilla. Uns dies després, el lama metge va anar a visitar el monarca. El rei no podia dissimular la seva impaciència. Has descobert alguna cosa? Sí, senyor, tinc la resposta. Va col•locar els tres cranis sobre una taula i va assenyalar un d’ells. Aquest, segur, era el crani de la persona més bondadós. Estàs segur? Va preguntar escèptic el rei. Vull una explicació convincent. El lama metge es va expressar així: Vaig agafar un dels cranis i vaig passar un filferro per una de les orelles i vaig observar que el filferro sortia directament per l’altre sentit. Sens dubte es tractava d’una persona a la que el que escoltava li entrava per una orella i li sortia per l’altra. El metge va retirar aquest crani i va afegir: Mireu, majestat, aquest altre crani. Ho estudiarem a fondo. Vaig introduir un filferro per l’oïda i el mateix va sortir directament per la boca. Era el crani d’una persona que, indiscreta, comptava en l’acte tot el que havia escoltat. El monarca no va poder reprimir el riure. Després es va posar seriós i va dir: I el tercer crani? El lama metge va prendre entre les seves mans el tercer crani i va afegir: Senyor, aquest crani és el que pertanyia a la persona més bondadosa. Per què? Us ho explicaré. Vaig recórrer de nou a la prova del filferro. Vaig introduir el filferro per una de les oïdes i aquest va aparèixer pel cor. Així s’evidencia que aquesta persona escoltava amb amor als altres i sabia guardar els seus secrets. No era només la més bondadosa, sinó també la més sàvia i prudent. El monarca, molt satisfet, va dir: Si ets tan bon lama com forense, no dubto que assoliràs la il•luminació. El lama metge no va voler cap recompensa”.
MORALITAT: LA BONDAT IMPREGNA PENSAMENT, PARAULES I OBRES
Aquest és un conte budista que he trobat i m'ha agradat molt, sobre tot per la moralitat que vol transmetre. Crec que és un bon motiu per reflexionar i un bon recurs per fer reflexionar els nostres alumnes. El Budisme està impregnat de metàfotres que ens poden ajudar a pensar sobre moltes situacions de la vida independentement de les nostres creences. Per aquesta raó us deixe a l'apartat de pàgines web recomanades una direcció de llibres budistes per als més majosrs i també per als més menuts.
La doctrina de Buda està orientada a eliminar el desig que pertorba la vida de les persones i a guiar-les cap al nirvana, considerat l' estat de plenitud. Buda és el nom amb què normalment és conegut Siddharta Gautama, fundador del budisme.Seguia els ensenyaments dels mestres hindús i practicava el ioga, però no aconseguia la pau que desitjava. Després de gairebé set anys d' esforços, es va adonar que el que necessitava no era un refugi contra et sofriment, sinó la supressió del sofriment. Això va significar per a Siddharta la «il·luminació» i el descobriment de l’autentica doctrina que va començar a predicar.
El nucli fonamental de la doctrina predicada per Buda es troba en les anomenades «quatre veritats nobles», que són:
1. La primera veritat afirma que tot és dolor. «El naixement és dolor; la vellesa és sofriment; la malaltia és sofriment; i també és sofriment l' angoixa, la miseria i el fet de no aconseguir el que desitgem.»
2. La segona veritat fa referencia a l' origen del sofriment, que és el desig i la ignorancia: el desig perquè ens obliga a obtenir cada vegada més coses i la ignorancia perqué res del que obtenim no és capaç de satisfer la nostra set.
3. La tercera veritat parla de la necessitat de destruir el sofriment per tal d'arribar a la pau definitiva o «nirvana», l' absència de dolor. Només podem aconseguir el nirvana si eliminem el desig.
4. La quarta veritat indica el camí per eliminar el sofriment. Per aconseguir-lo han de seguir-se huit passos: -Coneixement recte de les quatre veritats. -Actitud recta per tal de mantenir-se allunyat dels desitjos, l' odi i la malícia. -Paraula recta, que es manifesta amb l'ús d'un llenguatge prudent i sincer. -Acció recta, on s'inclou la vida moral. -Ocupació recta, que implica guanyar-se la vida sense molestar ningú. -Esforç recte, que suposa la repressió dels impulsos dolents i l' estímul dels bons. -Pensament recte, ple d' esforç per conèixer la veritat sense apassionaments. -Concentració recta, mitjançant la meditació profunda, que és una eina d’alliberament.
En "Pàgines web recomanades" us he deixat tres enllaços interessants.
El primer es tracta d'una webquest dirigida a alumnes de 4ºESO o de 1º Batxiller en la qual es treballen les diferents religions per pal·liar el desconeixement d'aquestes.
El segon és una activitat-joc que han de manipular directament els alumnes. Aquesta m'agrada molt. Sols han de triar la religió que vullguen i ticar les diferents parts de l'habitació que els apareixerà per conèixer diferents aspectes i curiositats de la religió triada.
L'últim és una pàgina en la que podem trobar diferents mapes i estadístiques sobre diversos temes. En l'apartat de religió encontrem les dades de la població per religions.
Espere que si algún dia voleu o heu de treballar les religions a les vostres aules, us servisquen aquests recursos. Ja aniré posant altres.
Buscant per la Red, he encontrat diferents referències sobre una pel·lícula-documental sobre les religions del món. Aquesta es titula "Oh, my god" i el director és Peter Rodger. Es va rodar a 22 països, explorant les diferents idees i perspectives que hi ha a prop de Déu i destacant tant les negatives o extremistes com les positives. Crec que aquest film seria un bon recurs per els alumnes de secundaria, per exemple. A partir de la visió d'aquesta obra podrien fer reflexions i inclús un debat.
A l'apartat web recomanades d'aques blog, us deixe un enllaç de la pàgina oficial de la pel·lícula per si us interessa tindre més informació.
El cristianisme és una religió basada en la vida, els ensenyaments, i d'acord al Nou Testament en la crucifixió i resurrecció de Jesús de Natzaret. Encara que el cristianisme és monoteista, la majoria dels cristians creuen que Déu existeix en tres persones, Déu Pare, Déu Fill (Jesús) i Déu Esperit Sant, doctrina coneguda com a Santíssima Trinitat. Hi ha vàries confessions o esglésies que s'anomenen cristianes i comparteixen aquesta base, però difereixen en altres aspectes de la seva doctrina, o en la seva organització. El Catolicisme, que accepta l'autoritat del Papa de Roma, és la més nombrosa amb més de mil milions de membres batejats. La creença central del cristianisme és que per mitjà de la fe en la mort i la resurrecció de Jesús, la humanitat pot ser salvada de la mort (física i espiritual). Per mitjà de la gràcia de Déu, la fe i el penediment, els homes i les dones poden ser reconciliats amb Déu per mitjà del perdó i la santificació.
"Si en medio de las adversidades persevera el corazón con serenidad, con gozo y con paz, esto es amor". Santa Teresa de Jesús
"Si tenemos amor, hemos de demostrarlo llevando al pueblo...amar al prójimo por Dios y a Dios por el prójimo". San Vicente de Paúl
Aprofitant que l'últim dia vaig parlar de l'Islam, ací us deixe un vídeo que va gravar el meu germà a un viatge que va fer a Turquia fa uns mesos. Concretament és a Istanbul. Si us fixeu, sentireu els cants que provenen de les mesquites i que criden a tots els musulmans a l'oració. Era Ramadà, pel que es resava cinc voltes al dia. El Ramadà és el novè mes del calendari musulmà i mes del dejuni (sawm, siyâm) obligatori de l'islam. És el quart dels cinc pilars de l'islam. Es du a terme tots els dies d'aquest mes, des que el Sol és a punt de sortir fins que es pon.
L'Islam és una religió monoteista. Es constitueix entorn d'un llibre que s'anomena l'Alcorà, un llibre sagrat que és paraula de Déu. Recitant fragments d'aquest llibre, el creient es troba més a la vora de Déu, Al·là; però l'Islam és una religió eminentment social. Els seus caps religiosos són, també, caps polítics. Pels seus fidels, la religió és molt més que qüestió personal; és la realitat entorn de la qual tot gira: individu, societat, economia i cultura; és una vivència que abraça i unifica totes les facetes de la vida. El nucli de la llei islàmica s'expressa en cinc preceptes bàsics, els cinc pilars de la religió que tot bon musulmà ha de complir: la professió de fe, la pregària ritual, l'almoina, el dejuni durant el mes el ramadà i el pelegrinatge a la Meca.
Després d'aquesta xicoteta explicació, que no és més que una introducció a aquesta màgica religió, deixe un fragment d'un llibre que he trobat i que espere que us resulte objecte de reflexió:
«El distanciament entre la població dels països occidentals i la dels països musulmans cada dia és més profund. A mitjà termini potser no sigui un problema greu per als Estats Units o per al Japó, però sí per a Europa. Són els nostres veïns, amb una població que creix espectacularment. Estan en clara expansió a l'Àfrica Negra i als mateixos països europeus a través d'una creixent i necessària immigració. Posseeixen les reserves energètiques que necessitarà la nostra economia el segle que ve.
La nostra prosperitat econòmica i la nostra estabilitat social depenen en una gran part del fet que siguem capaços d'establir una bona relació amb els nostres amics musulmans. És urgent obrir una via de diàleg que ens encarrili pel camí de la convivència i de la comprensió. Sens dubte, les comunitats de musulmans que s'han establert en territori europeu faran una aportació decisiva en aquest diàleg.»
Sols Lucia, L. (1998) L'islam, un diàleg necessari.
L'hinduisme no ha estat fundat per cap personatge històric guiat per la inspiració divina. Va néixer i es va desenvolupar a partir de cultes i creences populars que es trobaven, en part, en antics textos hindús: els Veda. L'hinduisme és tant un estil de vida com una relació entre l'ésser huma i la divinitat. Es diu que l'hinduisme té trenta-tres mil déus. Atès que és una religió que venera tot et que ens envolta rius, arbres, muntanyes i animals, ha de produir, com és natural, moltes imatges de la divinitat. De fet, totes aquestes divinitats només són els rostres d'una única realitat fonamental que els hindús anomenen Brahman (l'ànima universal), que és absoluta, eterna i sense límitis, i d'on neixen totes les coses. Els diferents déus i deesses només són imatges d'aquesta realitat invisible, i venerar-los és un mitjà per accedir a aquesta ànima universal.
A més d'un xicotet resum d'aquesta religió, m'agradaria exposar algunes cites de proverbi hindú per reflexionar sobre el que ens pot aportar a la nostra vida diària.
"Quan parles, procura que les teues paraules siguen millors que el silenci"
"Un Estado laico no es un enemigo de la religión; es un Estado que, para resguardar la libertad de los ciudadanos, ha desviado la práctica religiosa de la esfera pública al ámbito que le corresponde, que es el de la vida privada.
Porque cuando la religión y el Estado se confunden, irremisiblemente desaparece la libertad" .
