La interculturalitat és una realitat; però és més que això, és una realitat enriquidora. A les nostres aules podem trobar una xiqueta islàmica, un xiquet cristià o una adolescent budista. De tots ells podem aprendre per igual, perquè si deixem de veure el món sols des dels nostres ulls, podrem descobrir coses meravelloses al nostre voltant. La pau, la reflexió, la justícia o la moderació són aportacions de les religions que hi ha al món, de les NOSTRES religions.
Fins ara hem pogut veure en aquest blog les religions més nombroses que hi ha al món. Però altres creences molt esteses són les que donen nom a l’entrada de hui. L'ateisme és negar l’existència de Déu. En un sentit més ample pot ser tant la incredulitat com la indiferència davant el fet religiós. L’ateisme pot ser explícit si nega directament l’existència de Déu. En cas contrari està molt relacionat amb l'agnosticisme, també anomenat ateisme feble: és una postura que afirma que no es pot argumentar a favor ni en contra de l’existència d’un déu. A nivell mundial s’estima que un 16 % de la població és atea o agnòstica.
El terme xamanisme es considerada una religió indígena i es refereix a un grup de creences i pràctiques tradicionals preocupades per la comunicació amb el món dels esperits. El practicant del xamanisme és conegut com xaman. Hi ha moltes variants de xamanisme al món; però tenen creences comuns. Els esperits existeixen i juguen un important paper tant en les vides individuals com en la societat humana. El xamanisme requereix coneixements individualitzats i capacitats especials. Els xamans actuen fora de religions assentades, i, tradicionalment, actuen sols. Els xamans poden ajuntar-se en associacions, com han fet els practicants tàntrics indis.
El judaisme és la cultura religiosa del poble jueu. És una de les primeres religions monoteïstes i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. Els dogmes i la història del judaisme són el fonament del cristianisme, i l'origen de l'islam està vinculat teològicament amb el judaisme per mitjà del personatge d'Abraham. Per al jueu, a diferència de les religions occidentals, el judaisme és un concepte més ampli que pot incloure religió, raça, terra, etnicitat i cultura. La seva doctrina es recull en la Tanakh o Bíblia Hebrea (Antic Testament) i el Talmud, i es fonamenta en la creença en un sol Déu, en la seva aliança amb el poble d'Israel i en els deu manaments. Només a Déu s'ha de pregar, sense proposar un intermediari entre home i Déu.
La seua celebració més important és el sàbat (xabat, dissabte) que és el descans setmanal que comença la nit del divendres i acaba la nit del dissabte, on es celebra la creació de Déu. Durant el sàbat els jueus realitzen cap feina, sinò que es reuneixen a la sinagoga per a les oracions i la lectura de la llei.
Els símbols més representatius són el kipà que és un casquet utilitzat pels homes jueus. S'entén que l'home ha de portar un pes sobre el seu cap per recordar que Déu està sobre ell i per abaixar la supèrbia humana. I el talit que és un mantell ritual amb el que es cobreix diariament l´home jueu en les seves oracions.
Per profunditzar més en aquesta religió o per treballar-la a l'aula amb els més majors, he trobat una webquest que podria ser útil. Us deixe la seua direcció a l'apartat pàgines web recomanades.
"Al Sostre del Món, o sigui al Tibet, un pelegrí, amb motiu d'una llarga peregrinació a un dels santuaris més sagrats, va trobar tres cranis. La notícia es va estendre per tot arreu i va arribar fins al rei. Els tres cranis s’havien trobat junts i ningú sabia de la seva procedència. El rei va sentir gran curiositat pel succés i va ordenar que li portés els cranis. Els va col•locar davant seu, els va observar i es va preguntar: «A qui pertanyerien aquests cranis? Quina classe de persones serien els seus propietaris?»I va quedar Pensatiu i es va dir:«M’agradaria saber quina de les tres persones era la més bondadosa». El monarca era un home jove, que valorava la benevolència en els éssers humans. Aquells cranis li intrigaven. Com investigar alguna cosa sobre ells? Llavors li van parlar d’un lama metge forense. Feu-li venir, va ordenar el rei. Vull veure a aquest lama metge el més aviat possible. Uns dies després, procedent del seu monestir en remotes terres del País de les Neus, va arribar el lama metge. Tinc coneixement que ets no només un piadós lama, sinó un gran forense. No et vaig a lliurar una tasca fàcil, però confio en tu. Mira aquests tres cranis. Els va trobar un pelegrí en una de les seves peregrinacions. Estaven junts i jo no he pogut deixar de preguntar quin d’ells pertanyia a la millor persona entre les tres. ¿Podràs saber-ho? Necessito uns dies majestat, va dir el lama serenament. En aquest temps espero poder portar una resposta que us satisfaci. També jo ho espero, va concloure el rei. El lama metge es va dur els cranis amb ell. Durant uns dies es va tancar a la cel•la d’un monestir a investigar minuciosament sobre els mateixos. En principi no era una tasca senzilla. Uns dies després, el lama metge va anar a visitar el monarca. El rei no podia dissimular la seva impaciència. Has descobert alguna cosa? Sí, senyor, tinc la resposta. Va col•locar els tres cranis sobre una taula i va assenyalar un d’ells. Aquest, segur, era el crani de la persona més bondadós. Estàs segur? Va preguntar escèptic el rei. Vull una explicació convincent. El lama metge es va expressar així: Vaig agafar un dels cranis i vaig passar un filferro per una de les orelles i vaig observar que el filferro sortia directament per l’altre sentit. Sens dubte es tractava d’una persona a la que el que escoltava li entrava per una orella i li sortia per l’altra. El metge va retirar aquest crani i va afegir: Mireu, majestat, aquest altre crani. Ho estudiarem a fondo. Vaig introduir un filferro per l’oïda i el mateix va sortir directament per la boca. Era el crani d’una persona que, indiscreta, comptava en l’acte tot el que havia escoltat. El monarca no va poder reprimir el riure. Després es va posar seriós i va dir: I el tercer crani? El lama metge va prendre entre les seves mans el tercer crani i va afegir: Senyor, aquest crani és el que pertanyia a la persona més bondadosa. Per què? Us ho explicaré. Vaig recórrer de nou a la prova del filferro. Vaig introduir el filferro per una de les oïdes i aquest va aparèixer pel cor. Així s’evidencia que aquesta persona escoltava amb amor als altres i sabia guardar els seus secrets. No era només la més bondadosa, sinó també la més sàvia i prudent. El monarca, molt satisfet, va dir: Si ets tan bon lama com forense, no dubto que assoliràs la il•luminació. El lama metge no va voler cap recompensa”.
MORALITAT: LA BONDAT IMPREGNA PENSAMENT, PARAULES I OBRES
Aquest és un conte budista que he trobat i m'ha agradat molt, sobre tot per la moralitat que vol transmetre. Crec que és un bon motiu per reflexionar i un bon recurs per fer reflexionar els nostres alumnes. El Budisme està impregnat de metàfotres que ens poden ajudar a pensar sobre moltes situacions de la vida independentement de les nostres creences. Per aquesta raó us deixe a l'apartat de pàgines web recomanades una direcció de llibres budistes per als més majosrs i també per als més menuts.
La doctrina de Buda està orientada a eliminar el desig que pertorba la vida de les persones i a guiar-les cap al nirvana, considerat l' estat de plenitud. Buda és el nom amb què normalment és conegut Siddharta Gautama, fundador del budisme.Seguia els ensenyaments dels mestres hindús i practicava el ioga, però no aconseguia la pau que desitjava. Després de gairebé set anys d' esforços, es va adonar que el que necessitava no era un refugi contra et sofriment, sinó la supressió del sofriment. Això va significar per a Siddharta la «il·luminació» i el descobriment de l’autentica doctrina que va començar a predicar.
El nucli fonamental de la doctrina predicada per Buda es troba en les anomenades «quatre veritats nobles», que són:
1. La primera veritat afirma que tot és dolor. «El naixement és dolor; la vellesa és sofriment; la malaltia és sofriment; i també és sofriment l' angoixa, la miseria i el fet de no aconseguir el que desitgem.»
2. La segona veritat fa referencia a l' origen del sofriment, que és el desig i la ignorancia: el desig perquè ens obliga a obtenir cada vegada més coses i la ignorancia perqué res del que obtenim no és capaç de satisfer la nostra set.
3. La tercera veritat parla de la necessitat de destruir el sofriment per tal d'arribar a la pau definitiva o «nirvana», l' absència de dolor. Només podem aconseguir el nirvana si eliminem el desig.
4. La quarta veritat indica el camí per eliminar el sofriment. Per aconseguir-lo han de seguir-se huit passos: -Coneixement recte de les quatre veritats. -Actitud recta per tal de mantenir-se allunyat dels desitjos, l' odi i la malícia. -Paraula recta, que es manifesta amb l'ús d'un llenguatge prudent i sincer. -Acció recta, on s'inclou la vida moral. -Ocupació recta, que implica guanyar-se la vida sense molestar ningú. -Esforç recte, que suposa la repressió dels impulsos dolents i l' estímul dels bons. -Pensament recte, ple d' esforç per conèixer la veritat sense apassionaments. -Concentració recta, mitjançant la meditació profunda, que és una eina d’alliberament.
En "Pàgines web recomanades" us he deixat tres enllaços interessants.
El primer es tracta d'una webquest dirigida a alumnes de 4ºESO o de 1º Batxiller en la qual es treballen les diferents religions per pal·liar el desconeixement d'aquestes.
El segon és una activitat-joc que han de manipular directament els alumnes. Aquesta m'agrada molt. Sols han de triar la religió que vullguen i ticar les diferents parts de l'habitació que els apareixerà per conèixer diferents aspectes i curiositats de la religió triada.
L'últim és una pàgina en la que podem trobar diferents mapes i estadístiques sobre diversos temes. En l'apartat de religió encontrem les dades de la població per religions.
Espere que si algún dia voleu o heu de treballar les religions a les vostres aules, us servisquen aquests recursos. Ja aniré posant altres.
Buscant per la Red, he encontrat diferents referències sobre una pel·lícula-documental sobre les religions del món. Aquesta es titula "Oh, my god" i el director és Peter Rodger. Es va rodar a 22 països, explorant les diferents idees i perspectives que hi ha a prop de Déu i destacant tant les negatives o extremistes com les positives. Crec que aquest film seria un bon recurs per els alumnes de secundaria, per exemple. A partir de la visió d'aquesta obra podrien fer reflexions i inclús un debat.
A l'apartat web recomanades d'aques blog, us deixe un enllaç de la pàgina oficial de la pel·lícula per si us interessa tindre més informació.
El cristianisme és una religió basada en la vida, els ensenyaments, i d'acord al Nou Testament en la crucifixió i resurrecció de Jesús de Natzaret. Encara que el cristianisme és monoteista, la majoria dels cristians creuen que Déu existeix en tres persones, Déu Pare, Déu Fill (Jesús) i Déu Esperit Sant, doctrina coneguda com a Santíssima Trinitat. Hi ha vàries confessions o esglésies que s'anomenen cristianes i comparteixen aquesta base, però difereixen en altres aspectes de la seva doctrina, o en la seva organització. El Catolicisme, que accepta l'autoritat del Papa de Roma, és la més nombrosa amb més de mil milions de membres batejats. La creença central del cristianisme és que per mitjà de la fe en la mort i la resurrecció de Jesús, la humanitat pot ser salvada de la mort (física i espiritual). Per mitjà de la gràcia de Déu, la fe i el penediment, els homes i les dones poden ser reconciliats amb Déu per mitjà del perdó i la santificació.
"Si en medio de las adversidades persevera el corazón con serenidad, con gozo y con paz, esto es amor". Santa Teresa de Jesús
"Si tenemos amor, hemos de demostrarlo llevando al pueblo...amar al prójimo por Dios y a Dios por el prójimo". San Vicente de Paúl
Aprofitant que l'últim dia vaig parlar de l'Islam, ací us deixe un vídeo que va gravar el meu germà a un viatge que va fer a Turquia fa uns mesos. Concretament és a Istanbul. Si us fixeu, sentireu els cants que provenen de les mesquites i que criden a tots els musulmans a l'oració. Era Ramadà, pel que es resava cinc voltes al dia. El Ramadà és el novè mes del calendari musulmà i mes del dejuni (sawm, siyâm) obligatori de l'islam. És el quart dels cinc pilars de l'islam. Es du a terme tots els dies d'aquest mes, des que el Sol és a punt de sortir fins que es pon.
L'Islam és una religió monoteista. Es constitueix entorn d'un llibre que s'anomena l'Alcorà, un llibre sagrat que és paraula de Déu. Recitant fragments d'aquest llibre, el creient es troba més a la vora de Déu, Al·là; però l'Islam és una religió eminentment social. Els seus caps religiosos són, també, caps polítics. Pels seus fidels, la religió és molt més que qüestió personal; és la realitat entorn de la qual tot gira: individu, societat, economia i cultura; és una vivència que abraça i unifica totes les facetes de la vida. El nucli de la llei islàmica s'expressa en cinc preceptes bàsics, els cinc pilars de la religió que tot bon musulmà ha de complir: la professió de fe, la pregària ritual, l'almoina, el dejuni durant el mes el ramadà i el pelegrinatge a la Meca.
Després d'aquesta xicoteta explicació, que no és més que una introducció a aquesta màgica religió, deixe un fragment d'un llibre que he trobat i que espere que us resulte objecte de reflexió:
«El distanciament entre la població dels països occidentals i la dels països musulmans cada dia és més profund. A mitjà termini potser no sigui un problema greu per als Estats Units o per al Japó, però sí per a Europa. Són els nostres veïns, amb una població que creix espectacularment. Estan en clara expansió a l'Àfrica Negra i als mateixos països europeus a través d'una creixent i necessària immigració. Posseeixen les reserves energètiques que necessitarà la nostra economia el segle que ve.
La nostra prosperitat econòmica i la nostra estabilitat social depenen en una gran part del fet que siguem capaços d'establir una bona relació amb els nostres amics musulmans. És urgent obrir una via de diàleg que ens encarrili pel camí de la convivència i de la comprensió. Sens dubte, les comunitats de musulmans que s'han establert en territori europeu faran una aportació decisiva en aquest diàleg.»
Sols Lucia, L. (1998) L'islam, un diàleg necessari.
L'hinduisme no ha estat fundat per cap personatge històric guiat per la inspiració divina. Va néixer i es va desenvolupar a partir de cultes i creences populars que es trobaven, en part, en antics textos hindús: els Veda. L'hinduisme és tant un estil de vida com una relació entre l'ésser huma i la divinitat. Es diu que l'hinduisme té trenta-tres mil déus. Atès que és una religió que venera tot et que ens envolta rius, arbres, muntanyes i animals, ha de produir, com és natural, moltes imatges de la divinitat. De fet, totes aquestes divinitats només són els rostres d'una única realitat fonamental que els hindús anomenen Brahman (l'ànima universal), que és absoluta, eterna i sense límitis, i d'on neixen totes les coses. Els diferents déus i deesses només són imatges d'aquesta realitat invisible, i venerar-los és un mitjà per accedir a aquesta ànima universal.
A més d'un xicotet resum d'aquesta religió, m'agradaria exposar algunes cites de proverbi hindú per reflexionar sobre el que ens pot aportar a la nostra vida diària.
"Quan parles, procura que les teues paraules siguen millors que el silenci"
"Un Estado laico no es un enemigo de la religión; es un Estado que, para resguardar la libertad de los ciudadanos, ha desviado la práctica religiosa de la esfera pública al ámbito que le corresponde, que es el de la vida privada.
Porque cuando la religión y el Estado se confunden, irremisiblemente desaparece la libertad" .
